L'autoestima és importantíssima. L'autoestima és fonamental. L'autoestima ens sosté a sobre de la corda fluixa que pot ser aquest món en les hores intempestives en què els vents, els xiulets del públic descontent, les inclemències del nostre estat anímic i moltes altres coses ataquen de valent.
Avui, funambulista com tots, he caigut. Espero no estar caient encara. Espero haver-me agafat al cable, perquè tinc la intenció de continuar fent equilibri i arribar on s'hagi d'arribar. El públic potser és una merda. El públic m'hauria d'importar un pitu. L'autoestima m'ha de fer pujar altra vegada al fil que ens aguanta i he de tirar endavant. L'autoestima m'ha fallat.
I quan he caigut, m'ha fallat encara més. I fins ara, que escric aquestes paraules, no m'adono que la torno a recuperar. A la merda tots aquells que et fan baixar l'autoestima! A la merda la gent que es complica innecessàriament la vida! A la merda els buròcrates que desitgen que tots siguem com ells! La burocràcia per als buròcrates!