G,

Hem escoltat en les darreres hores diferents comentaris etnocèntrics fets amb absoluta contundència i perillosa convicció. Els teus els podem considerar infantils i fruit de l'entorn que et determina avui per avui. Sort que les altres persones que els han fet són de totes totes força primaris i ben poc influents. Però quanta merda que resta per netejar. Quant fanatisme entre els que no n'haurien de tenir, perquè són uns pringats com tots nosaltres, com tu i com jo. Potser encara no ho has desobert, però per a certes cosees tots som uns pringats, fins i tot els de dalt de tot. No hi ha classes, per a certes coses. Ja costa prou encarar la vida i seguir el just camí com per no sentir-nos altra cosa que uns pringats (amb conviccions, amb amor, amb energia i solidaritat, però pringats, al cap i a la fi).
Sort que certs etnocentrismes, com el català, van camí de la dissolució. Veig uns vells que encara tenen quaranta anys ancorats al passat. No només a 23 anys de CiU, sinó a una essència que ja no existeix perquè els temps s'imposen i la humanitat continua com sempre i com tot: canviant i canviant. Tot flueix i res no és.

PD:

No podem oblidar les paraules de l'àvia narrant la història de la zebra Safi. Ella, com el meu estimat Joan Salvador Gavina, saben ben bé que els etnocentrismes i la poca predisposició al canvi no ens menaran enlloc.

T'estimo.