El vers és un bus que es capfica avall cercant tresors
al fons del mar, a fora, al cervell. Amb les estrelles conspira.
Les metàfores són aquests còdols que es llencen a mar obert
de la riba estant. Que toquen la superfície fent bots:
tres, quatre, cinc, sis cops si hi ha sort, abans de trencar,
feixucs, el mirall, com ploms, clivells que et fan travessar els temps.
Filosofia metrificada, música dels salts que d'alegria fa el mot cap a la cosa.
Un regal, diu l'un, l'altre, productes de l'enginy.
El que queda són poemes. Cants com els canta la mortal condició.
Guia de viatge, la millor, en l'èxode que ens du fora de la nit humana.

Escribe un comentario
Los comentarios están cerrados